Altres maneres d'arrencar un ordinador

-Sistemes duals: Cada vegada és més freqüent que un usuari faci servir un SO per a certes coses i un altre usuari per a d'altres, segons les caracterîstiques pròpies. Tots dos poden estar instal·lats en la mateixa màquina, de manera que s'engegui un o l'altre segons convingui. Aixó és un sistema dual o d'arrencada dual. Els discos durs dels ordinadors s'organitzen mitjançant particions. En cada partició s'hi pot definir un sistema de fitxers diferent, i col·locar-hi els fitxers necessaris per a cada SO.

En la imatge apareix un disc dur de 4,5 GB dividit en tres parts_
·Una partició de tipus NTFS que conté un SO Windows XP.
·Una partició de tipus Ext3 que conté una distribució de Linux Kubuntu.
 ·Una partició de tipus Linux-swap que servirà d'espai d'intercanvi de fitxers entre Windows i Linux.


-Màquines virtuals i sistemes en mode On-live: Fins no fa gaire, per provar el funcionament d'un SO, calia instal·lar-lo al disc dur de l'ordinador. Ara això ja no és necessari. La <<virtualització>>, molt estesa avui dia en el món dels servidors d'Internet, consisteix en l'execució d'un programa que emula un ordinador complet dins un SO en funcionament Hi ha molts programes de virtualització com ara VirtualPC, Bosh i Colinux, però potser el més estès sigui VMWare.


Sistemes operatius a Live-CD:  Els més habituals són SO Linux, com ara el Knoppix o el Kubuntu. Per poder-los utilitzar cal que l'ordinador tingui configurada la BIOS per arrencar des del CD-ROM. Aquests sistemes live-CD permeten provar sistemes operatius i utilitzar les aplicacions que hi vénen instal·lades sense que calgui tocar res del que tinguem instal·lat en la nostra màquina. N'hi ha prou de tancar-los i enretirar el CD o DVD per tornar a la situació original de partida.